El barri de Galligants
Aquesta barriada va néixer al voltant del recinte monacal de Sant Pere de Galligants que trobem documentat per primera vegada en el segle X. Els seus límits són al nord el barri de Pedret i la muntanya de Montjuïc, que juntament amb la vall de Sant Daniel constitueix el costat oriental de la contrada; a migdia, el burg de Sant Feliu mitjançant el riu Galligants, i a ponent, l’areny del riu Onyar. En aquest any, aquest sector quedava clos dins del segon recinte murallat de la ciutat de Girona començat a bastir per ordre del rei Pere III durant la segona meitat del segle XIV.
El burg no va formar part de l’administració de la ciutat fins a una època relativament tardana. Al llarg d’uns quatre-cents anys el barri va ser domini feudal dels abats de Sant Pere fins a la darreria del segle XIV, encara que cal ressenyar que de la jurisdicció abacial se n’escapava el petit nucli de la parròquia de Santa Llúcia, a redós de l’església i del camí de la muntanya de Montjuïc cap a Campdorà, que hom localitza justament en l’angle de 90º que dibuixa la muralla baixmedieval.
Terram està situat al nucli històric de Girona, al barri de Galligants, molt a prop a tocar del monestir de Sant Pere de Galligants i de l’emblemàtica Catedral de Girona.
Situació geogràfica
La vall de Sant Daniel es troba a l’est de la ciutat de Girona. Ocupa una extensió aproximada de 768 ha i té una població de 625 habitants (1996). Està delimitada al nord per la serralada de Campdorà i Montjuïc, a l’est pel massís nord-occidental de les Gavarres, que suposa el tancament natural de la vall, els cims més alts del qual són Sant Miquel (388 m), el puig Estela (379 m), el puig Ventós (329 m) i el puig de les Àligues (279 m), a Migdia per la muntanya de la O (175 m) i a l’oest per la ciutat de Girona.
La vall, a més, configura la conca del riu Galligants que es forma en la mateixa vall per l’abundància de rieres i torrents que hi discorren: la riera del Polvorí, la de can Llinàs i el torrent de Santa Margarida entre d’altres.
