Plantes comestibles
Les plantes comestibles són essencials per a la supervivència dels éssers humans.
S’usen com a nutrients i es divideixen primordialment en arbres, arbustos, herbes i mates.
Cada dia s’utilitzen més plantes comestibles per a l’elaboració de diferents plats i receptes de cuina. Aquestes plantes tenen com a principal funció aportar sabor, textura i bellesa i delicadesa al plat.
Algun exemple són els espinacs, l’alfàbrega, la bleda, el coriandre, el romaní, el julivert, l’enciam, l’espàrrec, el gingebre, el porro, el fonoll, el rave, la carxofa… I podríem continuar anomenant durant estona moltíssimes espècies més.
FORMES DE CONSUMIR-SE:
Hi ha molts tipus de plantes que es consumeixen senceres, és a dir, l’arrel, la tija, les fulles, la flor i els seus fruits. D’altres s’ingereixen només algunes de les parts, principalment l’arrel, els fruits o les fulles.
També existeixen les que considerem més comuns, les espècies, i la majoria de persones les usen com a guarniment o condiment dels aliments cuits o crus. Igualment, es mengen en sopes, cremes, sucs, amanides o infusions.
AVANTATGES:
Les plantes comestibles es poden cultivar en balcons, finestrals, terrasses, jardins o trobar-les al bosc en forma de planta silvestre.
Un dels seus avantatges, és que no necessiten productes químics per al seu desenvolupament, per la qual cosa són molt saludables. Això sense comptar que proveeixen l’organisme de vitamines, proteïnes i minerals, sense causar efectes negatius. Algunes poden assecar-se i guardar-se per fer-se servir durant molt de temps, en el menjar o com a remei casolà per al tractament d’alguna malaltia.
PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES:
Evidentment, no tots els entorns són iguals. No és el mateix viure en un ambient urbà estricte que en un de periurbà o un de rural. És clar que entre els uns i els altres hi haurà diferències molt marcades. Però hi ha algunes plantes silvestres molt comunes, algunes fins i tot omnipresents, que podrien estar a l’abast d’una part molt important de la població que resideix a l’Europa mediterrània.
Moltes d’aquestes plantes reben el qualificatiu totalment injust de «males herbes», però en realitat són excel·lents perquè estan plenes de nutrients i es presten per elaborar plats deliciosos, com ara una truita d’ortigues, una amanida de collejas o una salsa d’eruga silvestre.
Aquestes són 6 espècies de plantes silvestres comestibles:
- Dent de Lleó: Es troba en descampats, murs, parets, jardins i als marges de camins i carreteres. Pot menjar-se cuita, crua o seca en forma d’infusió.
- Borratja: Es troba en camins i sembrats, de febrer a abril i es pot menjar cuinada o crua.
- Jaramago: Es mengen les flors, les beines, els fruits, les fulles i també les llavors. Les beines tenen un sabor picant intens que recorda al wasabi, mentre que les fulles a part de picants, s’assemblen més al sabor de la mostassa o de la ruca. Es pot consumir tant crua com cuinada.
- Malva: Es mengen les flors i les fulles. Les fulles tenen poc sabor; en canvi, les flors són una mica dolces i suaus. També es pot consumir crua o cuinada.
- Alverja: Es consumeix en cremes, purés, humus… és una planta que no té molt sabor i és per això que es consumeix cuinada i barrejada amb altres ingredients, es fa servir la llavor i els fruits.
- Xicoira dolça: Tenen un sabor dolç molt peculiar, tenen unes tiges llargues que es poden consumir com a espàrrecs. Se sol consumir crua en amanides o en plats freds.